A Déu li convenia un naixement d'aquesta mena: que no nasqués sinó de la Verge; també a la Verge li convenia un part d'aquesta mena: que no engendrés sinó Déu. Per això el creador dels homes, que estava per néixer de l'home per esdevenir home, va haver de triar entre totes les dones, o més aviat crear una mare d'aquesta mena, tal com sabia que li convenia i que li agradaria.
Va voler, doncs, que fos verge. Ell, immaculat, va voler néixer de la Immaculada, perquè hauria de rentar les taques de tots. Ell, dolç i humil de cor, va voler venir d'una mare plena de mansuetud i d'humilitat, perquè havia d'ofertar-se a cadascú com a model d'aquestes virtuts, útils, o més aviat necessàries, per a la salvació. Va concedir el don de la maternitat a la Verge, ell que li havia inspirat el vot de la virginitat i l'havia enriquida amb els mèrits de l'humilitat.
Altrament, com hauria pogut l'Àngel proclamar-la plena de gràcia, si hagués tingut alguna cosa, encara que fos petita, que no fos de la gràcia? Ella, que estava per concebre el Sant dels sants i estava a punt de donar-lo a la llum, perquè fos sant en el cos, va rebre el don de la virginitat i, perquè ho fos també en l'ànima, va rebre el de l'humilitat.
La Verge de stirp reial, adornada amb gemmes de santedat i resplendent de la doble bellesa de l'ànima i del cos, coneguda als llocs celestials per les seves qualitats i la seva bellesa, va atraure sobre si mateixa la mirada dels ciutadans del cel i va atreure sobre la seva persona l'ull del Rei, que la va fer objecte de la seva elecció i destinataria del missatge angelic.
«L'àngel Gabriel va ser enviat», diu, «a una verge» (Lc 1, 26-27): verge en el cos, verge en l'ànima, verge per vot, verge en definitiva tal com la descriu l'Apostol, santa en l'ànima i en el cos; i no descoberta recentment ni per casualitat, sinó elegida des de l'eternitat, coneguda d'antimà pel Suprem i preparada per a ell, custodiada pels àngels, prefigurada pels pares, promesa pels profetes.
De l'«Homilia en lloança de la Verge Mare» de sant Bernat, abat
Va voler, doncs, que fos verge. Ell, immaculat, va voler néixer de la Immaculada, perquè hauria de rentar les taques de tots. Ell, dolç i humil de cor, va voler venir d'una mare plena de mansuetud i d'humilitat, perquè havia d'ofertar-se a cadascú com a model d'aquestes virtuts, útils, o més aviat necessàries, per a la salvació. Va concedir el don de la maternitat a la Verge, ell que li havia inspirat el vot de la virginitat i l'havia enriquida amb els mèrits de l'humilitat.
Altrament, com hauria pogut l'Àngel proclamar-la plena de gràcia, si hagués tingut alguna cosa, encara que fos petita, que no fos de la gràcia? Ella, que estava per concebre el Sant dels sants i estava a punt de donar-lo a la llum, perquè fos sant en el cos, va rebre el don de la virginitat i, perquè ho fos també en l'ànima, va rebre el de l'humilitat.
La Verge de stirp reial, adornada amb gemmes de santedat i resplendent de la doble bellesa de l'ànima i del cos, coneguda als llocs celestials per les seves qualitats i la seva bellesa, va atraure sobre si mateixa la mirada dels ciutadans del cel i va atreure sobre la seva persona l'ull del Rei, que la va fer objecte de la seva elecció i destinataria del missatge angelic.
«L'àngel Gabriel va ser enviat», diu, «a una verge» (Lc 1, 26-27): verge en el cos, verge en l'ànima, verge per vot, verge en definitiva tal com la descriu l'Apostol, santa en l'ànima i en el cos; i no descoberta recentment ni per casualitat, sinó elegida des de l'eternitat, coneguda d'antimà pel Suprem i preparada per a ell, custodiada pels àngels, prefigurada pels pares, promesa pels profetes.
De l'«Homilia en lloança de la Verge Mare» de sant Bernat, abat