Les sofriments del nostre Salvador són les nostres medicines. El profeta volgué ensenyar-nos això quan digué: «Ell portà les nostres malalties i se'n carregà les nostres dolors, però nosaltres el teníem per castigat, colpejat per Déu i abatut. Ell, però, fou traspassat per les nostres culpes, trencat per les nostres iniquitats. El càstig que ens dona la pau va sobre ell, i per les seves ferides hem estat curats. Tots nosaltres érem com ovelles perdudes... era com un anyell dut al matadero, com una ovela muda davant dels seus esquiladors» (Is 53, 4-7).
El pastor que veu les ovelles disperses en pren una als braços, la condueix a un pasturatge tranquil i, amb l'exemple d'aquesta, atrau a si les restants. Així el Verbo de Déu, havent vist errant la raça dels homes, assumí la natura de servent, la uní estretament a si i, mitjançant ella, atrau tot el gènere humà, i conduí als pasturatges divins aquells que estaven malnutrits i exposats als llops.
Per això, doncs, el nostre Salvador assumí la nostra natura, per això Crist Senyor sostingué la passió, i la féu causa de salvació, per això fou donat en poder de la mort, entregat al sepulcre, i així abaté l'antiga tirania i prometé la incorruptibilitat a aquells que estaven encadenats a la corrupció.
Reedificant el temple destruït i ressuscitant de la mort, ell manifestà també als morts i a tots aquells que esperaven la seva resurrecció les veritables i infal·libles promeses.
En veritat, digué, la natura que he pres de vosaltres tingué la resurrecció per la divinitat que hi habitava i hi era unida. Per la divinitat es lliurà de la corruptibilitat i de la passibilitat i aconseguí la incorruptibilitat i la immortalitat. Així també vosaltres seréu lliurats de la dura servitud de la mort, i eliminada la corrupció juntament amb les passions, seréu vestits de la immortalitat.
Ell mitjançant els apòstols donà el do del bateig a tots els homes: «Anau, doncs, digué, i feu discíples totes les nacions, batejant-les en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant» (Mt 28, 19). El bateig és una imatge i una figura de la mort del Senyor. «Si efectivament», com diu l'apòstol Pau, «estem plenament units a ell amb una mort semblant a la seva, ho serem també amb la seva resurrecció» (Rm 6, 5).

Del «Tractat sobre l'Encarnació del Senyor» de Teòdot, bisbe de Cir