Qui es la traducción al catalán central (normativa IEC): Qui acumula riqueses viu la vida amb afany

«Cada home, a qui Déu atorg riqueses i béns, té també la facultat de gaudir-ne i prendre'n la seva part, i de gaudir dels seus treballs: això també és un don de Déu. No pensarà, doncs, gaire pels dies de la seva vida, perquè Déu l'ocupa amb l'alegria del seu cor» (Qo 5, 18-19). En comparació amb aquell que es nodreix dels seus béns en el remolí de les seves preocupacions i afliccions i, amb greu pes i avorriment de la vida, acumula coses destinades després a perir, el savi afirma que és millor aquell que gaudeix del que té davant. En aquest segon cas, de fet, per petit que sigui, hi ha una certa satisfacció i precisament en l'ús dels béns. En el primer cas només hi ha un munt de molèsties. El savi demostra també per què cal considerar un don de Déu poder gaudir de les riqueses, afirmant: «no pensarà gaire pels dies de la seva vida».

Certament el Senyor atorga alegria al seu cor: no serà en la tristesa, no serà torturat per l'ansietat, absorbit com és per l'alegria i el plaer present. Però és millor, segons l'Apostol, entreveure el bé a gaudir no tant en l'aliment i la beguda material, sinó en el nutriment de l'esperit atorgat per Déu. Hi ha un bé en els treballs precisament perquè només a través de treballs i esforços podem arribar a la contemplació dels veritables béns. I és precisament això el que hem de fer: alegrar-nos en les nostres ocupacions i activitats. Tot i que això sigui un bé, tanmateix «fins que Crist, la nostra vida, no s'hagi manifestat» (cf. Cl 3, 4) encara no és el bé complet.

Es ha de considerar realment savi aquell que, instruït en les divines Escriptures, té tot el seu treball als llavis i la seva gana mai no s'assoleix (cf. Qo 6, 7), atès que sempre desitja aprendre. En això el savi es troba en una condició millor que la del ximple (cf. Qo 6, 8), perquè, sentint-se pobre (aquest pobre que és proclamat feliç pel Evangeli), s'afanya a abraçar el que concerneix la veritable vida, camina pel camí estret i angost que condueix a la vida i és pobre d'obres malvades, i sap on resideix Crist, que és la vida.

Sant Jeroni, sacerdot