Atès que hem explicat què significa «prendre el llet», intentem comprendre què vol dir «vestir-se de llana». Qui dona el llet ofereix el menjar, qui dona la llana ofereix l'honor. Aquests són els dos béns que demanen als fidels aquells pastors que pensen a pasturar ells mateixos i no el ramat: de proveir les seves necessitats i de rebre honor i lloa.

I en veritat bé es comprèn com la vestimenta ha de significar l'honor, pel fet que cobreix la nuesa. Tot home, en efecte, és fràgil. I qui us governa no és certament diferent de vosaltres. Ell també té un cos, és mortal, menja, dorm, s'aixeca: ha nascut i un dia haurà de morir. Per tant, si consideres què és ell en si mateix, veus que és un simple home. Però quan tu l'honores grandiosament, cobreixes, per dir-ho així, el que en ell hi ha de fràgil.

Veu com el mateix Pau havia rebut del bon poble de Déu una vestimenta d'aquesta mena, quan deia: «M'heu rebut com un àngel de Déu. Us dono testimoni que, si hagués estat possible, us hauríeu arrancat fins i tot els ulls per donar-los-me» (Gal 4, 14. 15). Però, encara que se li hagués tributat un honor tan gran, va estalviar potser els pecats dels errants, per por que se li trengués aquell honor i se li disminuïssin les lloances per les reprenses que ells feia? Si hagués actuat així, s'hauria posat entre aquells que pasturen ells mateixos i no el seu ramat.

Hauria dit, per tant, entre si: Què m'importa? Cadascú faci el que vulgui: el meu menjar és assegurat, el meu honor és salvat. Tinc llet, llana i em n'hi prou. Cadascú vagi on vulgui. Però de veritat creus d'estar bé si cadascú va on li sembla? Si així ho penses, et fas. Per demostrar-t'ho, permet-me només de prescindir de la teva dignitat i pensar-te com si fossis un simple fidel. I aleshores no hauries de recordar que «si un membre pateix, tots els membres pateixen junts»? (1 Cor 12, 26).

Per això l'Apòstol mateix, recordant com s'havien comportat amb ell, per no semblar oblidat de l'honor que li havien rendit, atesta d'haver estat rebut per ells com un àngel de Déu i que, si hagués estat possible, s'haurien arrancat també els ulls per donar-los-li.

Però, tanmateix, s'acosta a l'ovella malalta, a l'ovella infectada per incisar la ferida, sense estalviar la infecció. «Sóc doncs», afegeix, «sóc convertit en el vostre enemic dient-vos la veritat?» (Gal 4, 16).

Ell va prendre, sí, el llet de les ovelles, com hem recordat poc abans, es va vestir de la llana de les ovelles, però no va negligir les seves ovelles. Perquè ell no buscava els seus interessos, sinó els de Jesucrist.

Sant Agustí, bisbe