Agostino, vescovo
Aleshores s'alegraran els arbres del bosc davant del Senyor que ve, perquè ve a jutjar la terra» (Sal 95, 12-13). Va una primera vegada, i vindrà encara en el futur. Aquesta seva paraula va ressonar abans en l'evangeli: «D'ara endavant veureu el Fill de l'home venir sobre les núvols del cel» (Mt 26, 64). Què vol dir: «D'ara endavant»? Potser que el Senyor ha de venir ja des d'ara i no després, quan ploraran tots els pobles de la terra? Efectivament hi ha una venuda que es verifica ja ara, abans d'aquella, i és a través dels seus anunciadors. Aquesta venuda ha omplert tota la terra.
No ens posem contra la primera venuda per no haver de temer després la segona.
Què ha de fer doncs el cristià? Servir-se del món, no fer-se esclau del món. Què vol dir això? Vol dir tenir, però com si no tingués. Així diu, de fet, l'Apostol: «Del restant, germans, el temps ara mateix s'ha fet breu: d'ara endavant aquells que tenen muller visquin com si no la tinguessin; aquells que ploren, com si no ploressin; i aquells que gaudeixen, com si no gaudissin; aquells que compren, com si no posseïssin; aquells que fan ús del món, com si no en fessin ús, perquè passa l'escena d'aquest món. Jo voldria veure-us sense preocupacions» (1 Cor 7, 29-32).
Qui és sense preocupació, espera tranquil·lament l'arribada del seu Senyor. De fet, quina mena d'amor per a Crist seria el temer que ell vingui? Germans, no ens avergonyim? L'estimem i temem que ell vingui! Però l'estimem de veritat o estimem més els nostres pecats? Es imposa perentòriament l'elecció. Si volem de veritat estimar aquell que ha de venir per castigar els pecats, hem d'odiar cordialment tot el món del pecat.
El volem o no, ell vindrà. Per tant, no ara; el que òbviament no exclou que vindrà. Vindrà, i quan no l'esperis. Si et trobarà a punt, no et perjudicarà el fet de no haver conegut prèviament el moment exacte.
«I s'alegraran tots els arbres del bosc». Va una primera vegada, i després tornarà a jutjar la terra. Trobarà plens d'alegria aquells que a la seva primera venuda «han cregut que tornaria».
«Jutjarà el món amb justícia i amb veritat tots els pobles» (Sal 95, 13). Quina és aquesta justícia i veritat? Unirà a si els seus elegits perquè l'acompanyin al tribunal del judici, però separarà els altres entre ells i els posarà alguns a la dreta, altres a l'esquerra. Què hi ha de més just, de més veritable, que no esperin misericòrdia del jutge aquells que no van voler usar misericòrdia, abans que vingués el jutge? Aquells, en canvi, que van voler usar misericòrdia, seran jutjats amb misericòrdia. Es dirà de fet a aquells que estan a la dreta: «Vineu, beneïts del meu Pare, rebéu en herència el regne preparat per a vosaltres des de la fundació del món» (Mt 25, 34). I els atribueix com a mèrit les obres de misericòrdia: «Perquè vaig tenir gana i em vau donar menjar, vaig tenir set i em vau donar beure» (Mt 25, 35-40) amb el que segueix.
A aquells que estan a l'esquerra, llavors, què se'ls retredrà? Que no van voler fer obres de misericòrdia. I on aniran?: «Al foc etern» (Mt 25, 41). Aquesta terrible sentència suscitarà en ells un plor amarg. Però què diu el salm? «El just serà sempre recordat; no temerà anunci de desgràcia» (Sal 111, 6-7). Què és aquest «anunci de desgràcia»? «Vosaltres, maldits, aneu-vos-en de mi al foc etern, preparat per al diable i per als seus àngels» (Mt 25, 41). Qui gaudirà per la bona sentència no temerà la de condemna. Aquesta és la justícia, aquesta és la veritat. O potser perquè tu ets injust, el jutge no serà just?
O potser perquè tu ets mentider, la veritat no dirà el que és veritable? Però si vols trobar el jutge misericordiós, sigues també tu misericordiós abans que ell arribi. Perdona si algú t'ha ofès, elargueix el superflu. I de qui prové allò que dones, si no d'ell? Si tu donessis del teu seria una esmòlina, però com que dones del seu, no és més que una restitució! «Què tens que no hagis rebut?» (1 Cor 4, 7).
Aquestes són les ofrenes més agradables a Déu: la misericòrdia, la humilitat, la confessió, la pau, la caritat. Són aquestes les coses que hem de portar amb nosaltres i aleshores esperarem amb seguretat la venuda del jutge que «Jutjarà el món amb justícia i amb veritat tots els pobles» (Sal 95, 13).
Del «Comentari als salms» de sant Agustí, bisbe
Què ha de fer doncs el cristià? Servir-se del món, no fer-se esclau del món. Què vol dir això? Vol dir tenir, però com si no tingués. Així diu, de fet, l'Apostol: «Del restant, germans, el temps ara mateix s'ha fet breu: d'ara endavant aquells que tenen muller visquin com si no la tinguessin; aquells que ploren, com si no ploressin; i aquells que gaudeixen, com si no gaudissin; aquells que compren, com si no posseïssin; aquells que fan ús del món, com si no en fessin ús, perquè passa l'escena d'aquest món. Jo voldria veure-us sense preocupacions» (1 Cor 7, 29-32).
Qui és sense preocupació, espera tranquil·lament l'arribada del seu Senyor. De fet, quina mena d'amor per a Crist seria el temer que ell vingui? Germans, no ens avergonyim? L'estimem i temem que ell vingui! Però l'estimem de veritat o estimem més els nostres pecats? Es imposa perentòriament l'elecció. Si volem de veritat estimar aquell que ha de venir per castigar els pecats, hem d'odiar cordialment tot el món del pecat.
El volem o no, ell vindrà. Per tant, no ara; el que òbviament no exclou que vindrà. Vindrà, i quan no l'esperis. Si et trobarà a punt, no et perjudicarà el fet de no haver conegut prèviament el moment exacte.
«I s'alegraran tots els arbres del bosc». Va una primera vegada, i després tornarà a jutjar la terra. Trobarà plens d'alegria aquells que a la seva primera venuda «han cregut que tornaria».
«Jutjarà el món amb justícia i amb veritat tots els pobles» (Sal 95, 13). Quina és aquesta justícia i veritat? Unirà a si els seus elegits perquè l'acompanyin al tribunal del judici, però separarà els altres entre ells i els posarà alguns a la dreta, altres a l'esquerra. Què hi ha de més just, de més veritable, que no esperin misericòrdia del jutge aquells que no van voler usar misericòrdia, abans que vingués el jutge? Aquells, en canvi, que van voler usar misericòrdia, seran jutjats amb misericòrdia. Es dirà de fet a aquells que estan a la dreta: «Vineu, beneïts del meu Pare, rebéu en herència el regne preparat per a vosaltres des de la fundació del món» (Mt 25, 34). I els atribueix com a mèrit les obres de misericòrdia: «Perquè vaig tenir gana i em vau donar menjar, vaig tenir set i em vau donar beure» (Mt 25, 35-40) amb el que segueix.
A aquells que estan a l'esquerra, llavors, què se'ls retredrà? Que no van voler fer obres de misericòrdia. I on aniran?: «Al foc etern» (Mt 25, 41). Aquesta terrible sentència suscitarà en ells un plor amarg. Però què diu el salm? «El just serà sempre recordat; no temerà anunci de desgràcia» (Sal 111, 6-7). Què és aquest «anunci de desgràcia»? «Vosaltres, maldits, aneu-vos-en de mi al foc etern, preparat per al diable i per als seus àngels» (Mt 25, 41). Qui gaudirà per la bona sentència no temerà la de condemna. Aquesta és la justícia, aquesta és la veritat. O potser perquè tu ets injust, el jutge no serà just?
O potser perquè tu ets mentider, la veritat no dirà el que és veritable? Però si vols trobar el jutge misericordiós, sigues també tu misericordiós abans que ell arribi. Perdona si algú t'ha ofès, elargueix el superflu. I de qui prové allò que dones, si no d'ell? Si tu donessis del teu seria una esmòlina, però com que dones del seu, no és més que una restitució! «Què tens que no hagis rebut?» (1 Cor 4, 7).
Aquestes són les ofrenes més agradables a Déu: la misericòrdia, la humilitat, la confessió, la pau, la caritat. Són aquestes les coses que hem de portar amb nosaltres i aleshores esperarem amb seguretat la venuda del jutge que «Jutjarà el món amb justícia i amb veritat tots els pobles» (Sal 95, 13).
Del «Comentari als salms» de sant Agustí, bisbe
