Quin podrà mai conèixer tots els tresors de saviesa i de ciència que Crist amaga en si, amagats en la pobresa de la seva carn? «Per nosaltres, de ric que era, es va fer pobre, perquè nosaltres ens féssim rics per mitjà de la seva pobresa» (cf. 2 Cor 8, 9). Assumint la mortalitat de l'home i patint en la seva persona la mort, es va mostrar a nosaltres en la pobresa de la condició humana: però no va perdre les seves riqueses com si li haguessin estat preses, sinó que en va prometre la revelació en el futur. Quina immensa riquesa reserva a qui el tem i dona plenament a aquells que esperen en ell!
El nostre coneixement és ara imperfecte i incomplet, fins que no vingui el perfecte i el complet. Però precisament per fer-nos capaços d'això, ell, que és igual al Pare en la forma de Déu i semblant a nosaltres en la forma de servent, ens transforma a semblança de Déu. Fent-se fill de l'home, ell, fill únic de Déu, fa fills de Déu molts fills dels homes. Després d'haver-nos nodrit nosaltres, servents, a través de la forma visible de servent, ens fa lliures, aptes per contemplar la forma de Déu.
De fet, «som fills de Déu, però el que serem encara no ha estat revelat. Sabem, però, que quan ell es manifesti, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jv 3,2). Però què són aquests tresors de saviesa i de ciència, què són aquestes riqueses divines, si no la gran realitat capaç de colmar-nos plenament? Què és aquella abundància de dolçor, si no allò que és capaç de saciar-nos?
Per tant: «Mostra'ns el Pare i ens n'hi prou» (Jv 14, 8). I en un salm una veu, que ens interpreta o parla per nosaltres, diu adreçant-se a ell: «Em saciaré en aparèixer la teva glòria» (cf. Sal 16, 15). Ell i el Pare són una sola cosa i qui el veu, veu també el Pare. «El Senyor de l'exèrcit és el rei de la glòria» (Sal 23, 10). Fent-nos girar cap a ell, ens mostrarà el seu rostre i serem salvats; llavors serem saciats i ens n'hi prou.
Però fins que això no esdevingui i no ens sigui mostrat allò que ens satisfarà, fins que no beguem d'aquella font de vida que ens farà saciats, mentre caminem en la fe, pelegrins lluny d'ell, i tenim gana i set de justícia i anhelem amb desig inefable la bellesa de Crist que es revelarà en la forma de Déu, celebrem amb devoció el Naixement de Crist nascut en la forma de servent.
Si encara no podem contemplar-lo perquè ha estat engendrat pel Pare abans de l'aurora, festegem-lo perquè en la nit ha nascut de la Verge. Si encara no el comprenem, perquè el seu nom roman davant del sol (cf. Sal 71, 17), reconeguem el seu tabernacle posat en el sol. Si encara no veiem l'Unigènit que roman en el Pare, recordem «l'espòs que surt de la cambra nupcial» (cf. Sal 18, 6). Si encara no estem preparats per al banquet del nostre Pare, reconeguem el pessebre del nostre Senyor Jesucrist.
Sant Agustí, bisbe