L’edifici espiritual del cos de Crist es construeix en l’amor, segons les paraules de sant Pere. Amb les pedres vives s’alça un edifici espiritual per a un sacerdoci sant, per oferir sacrificis espirituals agradables a Déu per mitjà de Jesù Crist (cf. 1 Pt 3, 5). Aquesta obra de construcció espiritual mai no esdevé objecte més adequat de pregària que quan el mateix cos de Crist, que ès l’Església, ofereix el cos i la sang de Crist en el sacramento del pa i del vi.
De fet, la copa que bevem ès la comunió de la sang de Crist i el pa que trencuem ès la participació del cos del Senyor; ja que hi ha un sol pa, nosaltres, tot i ser molts, formem un sol cos; tots, de fet, participem de l’única pa (cf. 1 Cor 10, 16-17).
La mateixa gràcia que va fer de l’Església el cos de Crist, faci que tots els membres de la caritat es mantinguin units i perseverin en la unitat del cos. Sigui aquesta la nostra pregària. Sigui aquest el do d’aquell Esperit, que ès l’única Esperit del Pare i del Fill. Perquè la Trinitat ès per la seva naturalesa santedat i unitat, igualtat i amor, la Trinitat ès un sol i veritable Déu, i ès unànim l’acció santificadora operada pels tres Persones en aquells que han estat adoptats com a fills. Per això llegim: «L’amor de Déu ha estat escampat en els nostres cors per mitjà de l’Esperit Sant que ens ha estat donat» (Rm 5, 5).
L’Esperit Sant, que ès única del Pare i del Fill, donant la gràcia de l’adopció divina, opera els mateixos efectes descrits pels Fets dels Apòstols per a aquells que rebien l’Esperit Sant: «La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima» (At 4, 32).
De fet, l’única cor i l’única ànima de la multitud d’aquells que havien vengut a la fe en Déu, els havia operats l’única Esperit que ès del Pare i del Fill, i amb el Pare i el Fill ès un sol Déu.
L’Apòstol, escrivint als Efesis, diu que aquesta unitat d’esperit, en el vincle de la pau, ha de ser conservada amb cura: Jo, presoner del Senyor, us exhorto a comportar-vos d’una manera digna de la vocació a la qual heu estat cridats, amb tota humilitat, dolça i paciència, suportant-vos els uns als altres amb amor, buscant de conservar l’unitat de l’esperit per mitjà del vincle de la pau. Un sol cos, un sol esperit (cf. Ef 4, 1-4). Déu, de fet, mentre custodia per mitjà de l’Esperit Sant el seu amor escampat en l’Església, fa de la mateixa un sacrifici a ell agradable.
Esperi que sempre rebi la mateixa gràcia de la caritat espiritual i, aixì, es presenti sempre hostia viva, santa, agradable a Déu.

Dels «Llibres a Mònim» de sant Fulgenci de Ruspè, bisbe