Prima el Senyor demana, i no una sola vegada, sinó dues i tres vegades, allò que ja sabia, si Pere l'estimava; i per tres vegades se sent repetir de Pere que l'estima; i per tres vegades fa a Pere la mateixa recomanació, de pasturar les seves ovelles.
Assí, a la triple negació que Pere pronuncià un temps, fa ressonar ara la triple declaració del seu amor, de manera que la llengua no serveixi a l'amor menys del que serví a la por i no sembli haver-li fet dir més paraules la temuda mort que la vida present. Sigui doncs compromís de l'amor pasturar el ramat del Senyor, si el renegar del Pastor havia estat indici de por.
Aquells que pasturen les ovelles de Crist amb la intenció de condicionar-les a ells mateixos i de no considerar-les de Crist, demostren d'estimar no Crist, sinó ells mateixos, impulsats com són per la cobiça de glòria o de poder o de guany, no per l'amor d'obeir, d'ajudar, d'agradar a Déu. Aquests, als quals l'Apostol els retreu de buscar el seu propi interès i no el de Crist, han de ser posats en guàrdia per les paraules que Crist repeteix amb insistència: M'estimes? Pastura les meves ovelles (cf. Jn 21, 17), que signifiquen: Si m'estimes, no pensis a pasturar-te a tu mateix, sinó pastura les meves ovelles, i pastura-les com meves, no com teves; busca en elles la meva glòria, no la teva, el meu domini, no el teu, el meu guany, no el teu, si no vols ser del nombre d'aquells que pertanyen als «temps difícils», d'aquells és a dir que s'estimen a ells mateixos amb tot allò que deriva d'aquest amor de si mateix, font de tot mal.
Aquells, doncs, que pasturen les ovelles de Crist, no s'estimin a ells mateixos, per no pasturar-les com pròpies sinó com de Crist. El mal que més que cap altre han d'evitar aquells que pasturen les ovelles de Crist és el de buscar els seus propis interessos en lloc dels de Jesucrist, asservint a les seves brames aquells per als quals va ser vessat el seu sang.
Aquell que pastura les ovelles de Crist ha de créixer en l'amor d'ell al punt que l'ardor de l'esperit venci fins i tot aquell temor natural de la mort, per la qual no volem morir encara que volem viure amb Crist. Però per gran que sigui l'horror de la mort, ha de fer-lo vèncer la força de l'amor per aquell que, sent la nostra vida, ha volgut per nosaltres suportar fins i tot la mort.
De tota manera, si la mort comportés poca o cap patiment, no seria gran com és la glòria dels màrtirs. Si el bon Pastor que va donar la seva vida per les seves ovelles va suscitar entre elles tants màrtirs, quant més han de lluitar per la veritat contra el pecat fins a la mort, fins a la sang, aquells als quals ell va confiar les seves pròpies ovelles per pasturar-les, és a dir, per formar-les i guiar-les. Davant l'exemple de la passió de Crist no hi ha qui no vegi que els pastors han d'ajuntar-se més properament al Pastor imitant-lo, precisament perquè ja tantes ovelles van seguir l'exemple d'ell: darrere d'ell, únic Pastor, també els pastors són ovelles en un únic ramat. A tothom ha fet ovelles seves ell que per tots va acceptar de patir, i, amb la finalitat de patir per tots, es va fer ell mateix anyell.

Dels «Tractats sobre Joan» de sant Agustí, bisbe