Nosaltres hem de desenvolupar contínuament en nosaltres i, finalment, completar els estats i els misteris de Jesús. Hem de pregar-li, a continuació, que ell mateix els porti a plenitud en nosaltres i en tota la seva Església.
De fet, els misteris de Jesús encara no han assolit la seva total perfecció i plenitud. Són, certament, complets i perfectes pel que fa a la persona de Jesús, però no ho són encara en nosaltres, que som els seus membres, ni tampoc en la seva Església, que és el seu cos místic. El Fill de Déu desitja una certa participació i com una extensió i continuació en nosaltres i en tota la seva Església del misteri de la seva encarnació, del seu naixement, de la seva infància, de la seva vida oculta. Ho fa prenent forma en nosaltres, neixent en les nostres ànimes mitjançant els sants sagraments del bateig i de la divina eucaristia. Ho compleix fent-nos viure una vida espiritual i interior que sigui oculta amb ell en Déu.
Ell vol fer perfectes en nosaltres els misteris de la seva passió, de la seva mort i de la seva resurrecció. Els realitza fent-nos patir, morir i ressuscitar amb ell i en ell. Ell desitja comunicar-nos la condició gloriosa i immortal que ell posseeix al cel. Aconsegueix aquest fi fent-nos viure amb ell i en ell una vida gloriosa i immortal. Això ho farà quan l'haguem assolit al cel. De la mateixa manera, ell es proposa realitzar en nosaltres i en la seva Església tots els seus altres estats i misteris. Hi arriba mitjançant allò que ens comunica i ens fa participar. Sant Pau diu que el Crist creix i arriba a la seva maduresa en l'Església i que nosaltres contribuïm a aquest procés de desenvolupament. Nosaltres, efectivament, cooperem a crear l'home perfecte i a portar a plena maduresa el Crist (cf. Ef 4, 13). En aquest sentit s'entén bé l'Apostol quan afirma que compleix a la seva carn allò que falta als patiments de Crist (cf. Cl 1, 24). I com que la perfecció dels sants no arriba al seu cim sinó al final del temps establert per Déu, així els misteris de Jesús no assoliran el grau últim i absolut de la seva acció de salvació en els individuals i en l'Església sinó al final del món. Només en el dia del judici universal el cos místic arribarà a la seva edat perfecta.