Quin és aquell home que, sentint els títols de l'Esperit Sant, no s'alça amb l'ànima i no eleva el pensament a la suprema natura de Déu? En efecte, ha estat anomenat Esperit de Déu i Esperit de veritat, que procedeix del Pare: Esperit fort, Esperit recte, Esperit creador. Esperit Sant és el títol que li convenia més i que li és propi.
Tot allò que té un caràcter sagrat ho deriva d'ell. D'ell necessiten els éssers que tenen vida i, com si fossin regats amb la seva rosada, reben vigor i suport en el seu existir i actuar en relació amb el fi natural pel qual són fets.
Él és font de santificació i llum intel·ligible. Ofereix a cada criatura raonable a si mateix i, amb si mateix, llum i ajuda per a la recerca de la veritat.
Inaccessible per naturalesa, pot ser percebut per la seva bondat. Ho omple tot amb la seva força, però es manifesta només als que n'és dignes. A ells, tanmateix, no es dona en igual mesura, sinó que es concedeix en relació amb la intensitat de la fe.
Simple en l'essència, i múltiple en els poders, és present als individus en la seva totalitat i és simultàniament i tot arreu. És participat sense, però, patir cap alteració. D'ell tots en són participants, però ell resta íntegre, de la mateixa manera que els raigs del sol, els beneficis dels quals són sentits per cadascú com si brillessin només per a ell i, tanmateix, il·luminen la terra i la mar i es confonen amb l'aire. Així també l'Esperit Sant, tot i ser present a cadascun dels que n'és capaços com si fos present només a ell, infon en tots una gràcia suficient i completa. D'ell gaudeix tot allò que d'ell participa, en la mesura que és permès a la naturalesa, però no en la mesura que ell pot.
Per ell els cors s'eleven en alt, els febles són conduïts de la mà, els forts arriben a la perfecció. Ell brilla sobre aquells que s'han purificat de tota brutícia i els fa espirituals mitjançant la comunió que tenen amb ell.
I com els cossos molt transparents i nits, en el contacte amb un raig, esdevenen ells mateixos molt lluminosos i emanen de si mateixos un nou resplendor, així les ànimes que tenen en si l'Esperit i que són il·luminades per l'Esperit esdevenen elles mateixes santes i reflecteixen la gràcia sobre els altres.
De l'Esperit la coneixença anticipada de les coses futures, l'aprofundiment dels misteris, la percepció de les coses ocultes, les distribucions dels dons, la familiaritat de les coses del cel, l'alegria amb els àngels. D'ell la joia eterna, d'ell la unió constant i la semblança amb Déu, i, cosa més sublim que qualsevol altra, d'ell la possibilitat de convertir-se en Déu.
 
Del tractat «Sobre l'Esperit Sant» de sant Basili Mag,
bisbe