Cristo pren les nostres semblances per curar-nos

Una volta Déu, enfurismat contra els jueus, va donar Jerusalem a la mercè dels seus enemics. Així caigueren sota el domini de qui ells odiaven i es van trobar en la impossibilitat de celebrar els dies festius i d'ofereir sacrificis. De la mateixa manera, Déu, enfurismat contra una ànima que transgreix els seus preceptes, la lliura als seus enemics, els quals, després d'haver-la induït a fer el mal, la devasten completament. Una casa, no més habitada pel propietari, roman tancada i fosca, caient en abandonament; en conseqüència se n'omple de pols i de brutícia. En la mateixa condició és l'ànima que roman privada del seu Senyor. Primer tota lluminosa de la seva presència i de l'alegria dels àngels, després s'immergeix en les tenebres del pecat, de sentiments iniques i de tota maldat.
Pobra aquella camí que no és recorreguda per ningú i no és alegrada per cap veu d'home! Acaba sent el lloc preferit de tota mena de bèsties. Pobra aquella ànima en la qual no camina el Senyor, que amb la seva veu n'allunyi les bèsties espirituals de la malvagiïtat! Ai de la terra privada del pagès que la treballi! Ai del vaixell sense timoner! Batejada pels mars i arrossegada per la tempesta, anirà en ruïna.
Ai de l'ànima que no té en si el veritable timoner, Crist! Envoltada pels tenebres d'un mar agitat i batejada pels onades dels afectes malsans, sacsejada pels esperits malignes com per un uragà hivernenc, anirà miserablement en ruïna. 
Ai de l'ànima privada de Crist, l'únic que pot conrear-la diligentment perquè produeixi els bons fruits de l'Esperit! En efecte, un cop abandonada, serà tota invadida per espines i rossegons i, en lloc de produir fruits, acabarà al foc. Ai d'aquella ànima que no tindrà Crist en si! Deixada sola, començarà a ser terreny fèrtil d'inclinacions malsanes i acabarà per convertir-se en una sentina de vicios.
El pagès, quan s'acosta a treballar la terra, tria les eines més adients i vesteix també l'abillament més acollit al gènere de treball. Així Crist, rei dels cels i veritable agricultor, venint cap a la humanitat, devastada pel pecat, va prendre un cos humà, i, portant la creu com a eina de treball, va arrencar l'ànima àrida i inculta, n'arrencà les espines i els rossegons dels esperits malvats, va arrancar el logli del mal i va llençar al foc tota la palla dels pecats. La va treballar així amb el fusta de la creu i hi plantà el jardí més amable de l'Esperit. Aquest produeix tota mena de fruits dolços i exquisits per a Déu, que n'és el propietari.

Dels «Homes» atribuïdes a sant Macari, bisbe