Cada vegada que celebrem la memòria anual dels màrtirs, germans molt estimats, hem de pensar que estem al servei d'aquell mateix Rei, sota el qual ells també van merèixer combatre i vèncer; hem de pensar que estem salvats pel mateix bateig, pel qual ells també van ser salvats; que gaudim i som reforçats pels mateixos sacraments que ells dignament rebien; que portem a la front el distintiu d'aquell mateix capità, de les insígnies del qual ells també van portar feliçment.
Per això, cada vegada que volem celebrar el dia natalici dels sants màrtirs, ells han de reconèixer en nosaltres alguna cosa de les seves virtuts, perquè se'n complaeixen de suplicar per nosaltres la misericòrdia divina. Tota ànima estima allò que li és semblant. Si doncs el semblant s'uneix al semblant, allò que és dissemblant no pot absolutament estar junts. Heus ací que un nostre sant particular, la festivitat del qual volem celebrar amb goig, va ser sobri: com podrà estar unit a ell qui té el vici de beure? Quina comunió podrà tenir l'humil amb l'orgullos, el benevolent amb l'enveja, el generós amb l'avari, el mans amb l'irascible? Un beat màrtir certament va ser cast: com pot associar-se a ell un adúlter? Si els gloriosos màrtirs, germans molt estimats, van distribuir als pobres fins i tot els seus propis béns, com podran ser amics seus aquells que fan saqueig dels béns aliens? Els sants màrtirs es preocupaven d'estimar fins i tot els enemics: com seran partícips amb ells aquells que de vegades no volen correspondre l'affecte ni dels amics? No siguem doncs pigres, germans molt estimats, en imitar els sants màrtirs en la mesura que podem, perquè pels seus mèrits i les seves pregàries meritem ser alliberats de tots els pecats.
Algun podria objectar: «I qui és capaç d'imitar els sants màrtirs?» Encara que no en tot, però en moltes coses, amb l'ajuda de Déu, ho podem i ho hem de fer. No ets capaç de sostenir les flames? Pots evitar la luxúria.
No ets capaç de suportar el ferro que lacera? Desprecia l'avivència, que et porta a negocis iniques i a guanys impis. En efecte, si ets vençut pels plaers, com no seràs trencat per les proves més dures? Fins i tot la pau té els seus màrtirs. En efecte, vèncer la ira, rebutjar l'enveja com a verí de víbors, domar l'orgull, allunyar l'odi del cor, frenar els apetits superflus de la gola, no donar-se a la beguda, tot això és una gran part del martiri.
I sempre que i on et sembli que estigui en perill una causa justa, si dones testimoni a favor seu, ets un màrtir. I com que Crist és justícia i veritat, on la justícia o la veritat o la castedat són amenaçades, si les defensen amb totes les teves forces, rebràs la recompensa dels màrtirs. I com que màrtir significa «testimoni», qui hagi donat testimoni de la veritat, sens dubte serà un màrtir de Crist, que és la veritat.

Dels «Discursos» de sant Cesari d'Arles, bisbe