Sveglia’t, o home: per tu Dé s’ha fet home. «Sveglia’t, tu que dorms, desperta’t dels morts i Crist t’il·luminarà» (Ef 5, 14). Per tu, dic, Dé s’ha fet home.
Hauries mort per sempre, si ell no hagués nascut en el temps. No hauria alliberat del pecat la teva natura, si no hagués assumit una natura semblant a la del pecat. Una misèria perpètua t’hauria posseït, si no hagués estat atorgada aquesta misericòrdia. No hauries recuperat la vida, si ell no s’hagués trobat amb la teva pròpia mort. Hauries perdut la força, si no t’hagués socorregut. Hauries perit, si no hagués vingut.
Preparin’s a celebrar amb goig l’arribada de la nostra salvació, de la nostra redempció; a celebrar el dia de festa en què el gran i etern dia va venir del seu gran i etern dia en aquest nostre dia temporal tan breu. Ell s’ha fet per nosaltres justícia, santificació i redempció perquè, com està escrit, qui es gloriï es gloriï en el Senyor (cf. 1 Cor 1, 30-31).
La veritat ha brotat de la terra (cf. Sal 84, 12): neix de la Verge Crist, que ha dit: Jo sóc la veritat (cf. Jn 14, 6). I la justícia s’ha asomada des del cel (cf. Sal 84, 12). L’home que creu en Crist, nascut per nosaltres, no rep la salvació de si mateix, sinó de Déu. La veritat ha brotat de la terra, perquè «el Verb es va fer carn» (Jn 1, 14). I la justícia s’ha asomada des del cel, perquè «tota bona donació i tot don perfectes vénen d’amunt» (Jc 1, 17). La veritat ha brotat de la terra: la carn de Maria. I la justícia s’ha asomada des del cel perquè l’home no pot rebre res si no li ha estat donat des del cel (cf. Jn 3, 27).
«Justificats per la fe, estem en pau amb Déu» (Rm 5, 1), perquè la justícia i la pau s’han besat (cf. Sal 84, 11) per mitjà del nostre Senyor Jesucrist, perquè la veritat ha brotat de la terra (cf. Sal 84, 12). Per mitjà d’ell tenim l’accés a aquesta gràcia en què estem i de la qual ens gloriem en l’esperança de la glòria de Déu (cf. Rm 5, 2). No diu de la nostra glòria, sinó de la glòria de Déu, perquè la justícia no ens va venir de nosaltres, sinó que s’ha asomada des del cel. Per tant, qui es gloriï es gloriï en el Senyor, no en si mateix.
Des del cel, de fet, per la naixença del Senyor de la Verge... es va fer sentir l’himne dels àngels: Glòria a Déu en l’altíssim i pau a la terra als homes de bona voluntat (cf. Lc 2, 14). Com va poder venir la pau a la terra, si no perquè la veritat ha brotat de la terra, és a dir, Crist ha nascut de la carn? Ell és la nostra pau, aquell que de dos pobles n’ha fet un sol (cf. Ef 2, 14) perquè fóssim homes de bona voluntat, units dolçament pel vincle de la unitat.
Alegrem’s, doncs, d’aquesta gràcia, perquè la nostra glòria sigui el testimoni de la bona consciència. No ens gloriem en nosaltres mateixos, sinó en el Senyor. Ha estat dit: «Tu ets la meva glòria i aixecaràs el meu cap» (Sal 3, 4): i quina gràcia de Déu més gran ha pogut brillar per a nosaltres? Tenint un Fill unigènit, Déu l’ha fet fill de l’home, i així, recíprocament, ha fet el fill de l’home fill de Déu. Cerca el mèrit, la causa, la justícia d’això, i mira si mai trobes altra cosa que no sigui gràcia.

Dels «Discursos» de sant Agustí, bisbe