A cap altre persona li és lícit participar de l'Eucaristia, sinó a qui creu que són veritables les coses que ensenyem, i que hagi estat purificat per aquell bateig instituit per la remissió dels pecats i la regeneració, i després visi així com Crist ha ensenyat.
De fet, creiem que Jesucrist, el nostre Salvador, es va fer home per intervenció del Verbo de Déu. Es va fer home de carn i sang per la nostra salvació. Així mateix, creiem que aquell aliment sobre el qual van ser rendides gràcies amb les mateixes paraules pronunciades per ell, aquell aliment que, transformat, alimenta els nostres cossos i el nostre sang, és la carn i la sang de Jesús fet home.
Els apòstols, en les memòries que van deixar i anomenades evangelis, ens han transmès que Jesús va manar així: Pres el pa i havent donat gràcies, va dir: «Feu això en memòria meva. Aquest és el meu cos». I de la mateixa manera, pres el calze i havent donat gràcies, va dir: «Aquest és el meu sang» i el va donar només a ells.
Des d'aleshores fem sempre memòria d'aquest fet en les nostres assemblees i qui de nosaltres té alguna cosa, ajuda tots aquells que són en necessitat, i estem sempre junts. Per tot allò de què ens nodrim, beneïm el creador de l'univers per mitjà del seu Fill Jesús i de l'Esperit Sant.
I en el dia, dit del Sol, se fa l'adunada. Tots aquells que habiten en ciutat o en camp s'ajunten en el mateix lloc, i es llegeixen les memòries dels apòstols o els escrits dels profetes per quant el temps ho permet.
Després, quan el lector ha acabat, qui presideix dirigeix paraules d'amonestació i d'exhortació que inciten a imitar gestes tan belles.
Per tant, tots junts ens aixequem i elevem pregàries i, acabada la pregària, és portat pa, vi i aigua. Aleshores qui presideix formula la pregària de lloa i de gràcies amb tot el fervor i el poble aclama: Amen! Finalment, a cadascun dels presents es distribueixen i es participen els elements sobre els quals van ser rendides gràcies, mentre els mateixos són enviats als absents per mitjà dels diàcones.
Al final, aquells que tenen en abundància i ho volen, donen a la seva voluntat quant creuen. Allò que es recull, és dipositat davant qui presideix i ell ajuda els orfes i les vídues i aquells que per malaltia o per altra raó són en necessitat, per tant també aquells que són a la presó i els pelegrins que arriben de fora. En una paraula, es pren cura de tots els necessitats.
Nos ajuntem tots junts en el dia del Sol, tant perquè aquest és el primer dia en què Déu, fent fugir les tenebres i el caos, va crear el món, com perquè Jesucrist, el nostre Salvador, va ressuscitar dels morts en el mateix dia. El van crucificar de fet en el dia anterior al de Saturn i l'endemà d'aquell mateix dia, és a dir, en el dia del Sol, havent-se aparegut als seus apòstols i als discípols, va ensenyar aquelles coses que us hem transmès perquè les prengueu en seria consideració.

De la «Primera Apologia en favor dels cristians» de sant Justí, màrtir