Fuig de les males arts i parla en públic contra elles. Recomana a les meves germanes d'estimar el Senyor i de ser contentes amb els seus marits en les coses materials i espirituals. De la mateixa manera, exhorta en el nom de Jesucrist els meus germans a «estimar les seves esposes com el Senyor l'Església» (Ef 5, 25).
Si algú és capaç de viure en perfecta castetat en honor de la carn del Senyor, que hi romangui en humilitat. Si se'n vanta, està perdut. Si a més volgués considerar-se superior al bisbe, ja està perdut. Convié que els homes i les dones que es casen, contraïn la seva unió amb l'aprovació del bisbe, perquè el seu matrimoni sigui segons el Senyor i no segons la concupiscència. Que tot es faci en honor de Déu.
Tingueu cura del bisbe i Déu tindrà cura de vosaltres. Jo ofereixo la meva vida per aquells que són sotmesos al bisbe, als presbíters, als diàcones. Puguin tenir part amb ells en Déu! Esforceu-vos els uns amb els altres, lluiteu junts, correu junts, patiu junts, reposeu junts i aixecau-vos junts, com administradors, assistents i servents de Déu. Busqueu agradar a aquell per qui militeu i del qual rebreu el sou; i que no hi hagi entre vosaltres cap desertor.
El vostre bateig sigui com un escut, la fe sigui el vostre casc, la caritat la llança, la paciència l'armadura completa. Sigui el vostre dipòsit les bones obres, perquè pugueu rebre a la seva hora la recompensa a la qual teniu dret. Sigueu patients els uns amb els altres en la dolçor, com Déu ho és amb vosaltres. Puguin gaudir sempre de vosaltres.
L'Església que és a Antioquia de Síria, com m'ha estat referit, per mèrit de les vostres pregàries gaudeix ara de la pau. Així també jo em sento més tranquil en l'abandonament a Déu i el meu únic desig és arribar a Déu a través de la patiment, per ser trobat vostre disciple en la resurrecció. Seria bé, o Policarp beneït per Déu, convocar una assemblea escollida i elegir-ne un a vosaltres molt estimat i zelos que pugui ser anomenat ambaixador de Déu. Aquest tingui l'encàrrec d'anar a Síria a fer conèixer la vostra caritat inafatigable, a glòria de Déu. El cristià no és amo de si mateix, però està al servei de Déu. Aquesta obra, si voleu fer-la, és de Déu i vostra. Confio que, amb la seva gràcia, esteu disposats a executar una bona obra en honor de Déu. Us he adreçat una breu carta d'exhortació, perquè conec el vostre amorós ardor per la veritat.
No he pogut escriure a totes les esglésies perquè vaig haver de partir de sobte de Tròades per a Neàpolis de Macedònia, segons les ordres. Escriu tu a les esglésies de la regió oriental, tu que coneixes la voluntat de Déu, perquè elles també facin el mateix. Aquelles que puguin enviïn missatgers, les altres almenys cartes, i les confiïn a aquells que tu enviaràs, i n' tindreu ben justament glòria eterna.
Us desitjo estar bé sempre en Jesucrist nostre Déu: en ell romaneu en la unitat i sota la vigilància de Déu. Esteu bé en el Senyor.
De la «Carta a Policarp» de sant Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir
Si algú és capaç de viure en perfecta castetat en honor de la carn del Senyor, que hi romangui en humilitat. Si se'n vanta, està perdut. Si a més volgués considerar-se superior al bisbe, ja està perdut. Convié que els homes i les dones que es casen, contraïn la seva unió amb l'aprovació del bisbe, perquè el seu matrimoni sigui segons el Senyor i no segons la concupiscència. Que tot es faci en honor de Déu.
Tingueu cura del bisbe i Déu tindrà cura de vosaltres. Jo ofereixo la meva vida per aquells que són sotmesos al bisbe, als presbíters, als diàcones. Puguin tenir part amb ells en Déu! Esforceu-vos els uns amb els altres, lluiteu junts, correu junts, patiu junts, reposeu junts i aixecau-vos junts, com administradors, assistents i servents de Déu. Busqueu agradar a aquell per qui militeu i del qual rebreu el sou; i que no hi hagi entre vosaltres cap desertor.
El vostre bateig sigui com un escut, la fe sigui el vostre casc, la caritat la llança, la paciència l'armadura completa. Sigui el vostre dipòsit les bones obres, perquè pugueu rebre a la seva hora la recompensa a la qual teniu dret. Sigueu patients els uns amb els altres en la dolçor, com Déu ho és amb vosaltres. Puguin gaudir sempre de vosaltres.
L'Església que és a Antioquia de Síria, com m'ha estat referit, per mèrit de les vostres pregàries gaudeix ara de la pau. Així també jo em sento més tranquil en l'abandonament a Déu i el meu únic desig és arribar a Déu a través de la patiment, per ser trobat vostre disciple en la resurrecció. Seria bé, o Policarp beneït per Déu, convocar una assemblea escollida i elegir-ne un a vosaltres molt estimat i zelos que pugui ser anomenat ambaixador de Déu. Aquest tingui l'encàrrec d'anar a Síria a fer conèixer la vostra caritat inafatigable, a glòria de Déu. El cristià no és amo de si mateix, però està al servei de Déu. Aquesta obra, si voleu fer-la, és de Déu i vostra. Confio que, amb la seva gràcia, esteu disposats a executar una bona obra en honor de Déu. Us he adreçat una breu carta d'exhortació, perquè conec el vostre amorós ardor per la veritat.
No he pogut escriure a totes les esglésies perquè vaig haver de partir de sobte de Tròades per a Neàpolis de Macedònia, segons les ordres. Escriu tu a les esglésies de la regió oriental, tu que coneixes la voluntat de Déu, perquè elles també facin el mateix. Aquelles que puguin enviïn missatgers, les altres almenys cartes, i les confiïn a aquells que tu enviaràs, i n' tindreu ben justament glòria eterna.
Us desitjo estar bé sempre en Jesucrist nostre Déu: en ell romaneu en la unitat i sota la vigilància de Déu. Esteu bé en el Senyor.
De la «Carta a Policarp» de sant Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir