Un sol Déu és el Senyor, que en el Verb i en la Saviesa ho va crear i disposar tot.
Aquest és el Verb de Déu, el Senyor nostre Jesucrist, que en la plenitud dels temps es va fer home entre els homes per unir el final amb el seu principi, és a dir, l'home amb Déu.
Per això els profetes, dotats pel mateix Verb del seu carisma, van preanunciar l'encarnació d'aquell que hauria d'operar la comunió perfecta entre Déu i l'home segons el pla etern d'amor del Pare. Des del principi de la història, el Verb havia anunciat que els homes veurien Déu i que Déu viuria amb ells al món, i que parlaria amb ells i estaria al costat de l'home que ell havia creat per salvar-lo, per deixar-se arribar per ell, per alliberar-lo de les mans dels seus perseguidors (cf. Lc 1, 71), és a dir, dels esperits de corrupció i de pecat. Déu faria que poguéssim servir-lo en santedat i justícia per tots els nostres dies (cf. Lc 1, 74-75). Així, l'home, unit a l'Esperit de Déu, entraria en la glòria del Pare.
Els profetes van anunciar per endavant que Déu seria vist pels homes, conforme a les paraules del Senyor: «Feliços els purs de cor, perquè veuran Déu» (Mt 5, 8). Certament, en la realitat de la seva grandesa i de la seva glòria inefable, ningú podrà veure Déu i viure (cf. Ex 33, 20). El Pare, de fet, és inaccessible. Però en el seu amor, en la seva bondat i en la seva potència ha arribat fins a concedir a aquells que l'estimen el privilegi de poder-lo veure. I és precisament això el que anunciaven els profetes, ja que «allò que és impossible als homes, és possible a Déu» (Lc 18, 27). L'home, de fet, amb les seves pròpies forces no pot veure Déu. Però si Déu ho vol, en l'abisme de la seva voluntat es deixa veure per qui vol, quan vol i com vol.
Déu té poder sobre tots i sobre tot. Es va fer accessible un temps en visió profètica mitjançant el seu Esperit, es deixa veure ara mitjançant el seu Fill, donant l'adopció de fills. Serà vist, finalment, al regne dels cels en la plenitud de la seva paternitat. L'Esperit, de fet, prepara els homes en el Fill. El Fill els condueix al Pare. El Pare dona l'incorruptibilitat i la vida eterna, que deriven de la visió de Déu per a aquells que el veuen. Com aquells que veuen la llum són a la llum, i participen del seu esplendor i n'aprecien la claredat, així aquells que veuen Déu, són en Déu i reben el seu esplendor. L'esplendor de Déu dona la vida: la reben aquells que veuen Déu.
Aquest és el Verb de Déu, el Senyor nostre Jesucrist, que en la plenitud dels temps es va fer home entre els homes per unir el final amb el seu principi, és a dir, l'home amb Déu.
Per això els profetes, dotats pel mateix Verb del seu carisma, van preanunciar l'encarnació d'aquell que hauria d'operar la comunió perfecta entre Déu i l'home segons el pla etern d'amor del Pare. Des del principi de la història, el Verb havia anunciat que els homes veurien Déu i que Déu viuria amb ells al món, i que parlaria amb ells i estaria al costat de l'home que ell havia creat per salvar-lo, per deixar-se arribar per ell, per alliberar-lo de les mans dels seus perseguidors (cf. Lc 1, 71), és a dir, dels esperits de corrupció i de pecat. Déu faria que poguéssim servir-lo en santedat i justícia per tots els nostres dies (cf. Lc 1, 74-75). Així, l'home, unit a l'Esperit de Déu, entraria en la glòria del Pare.
Els profetes van anunciar per endavant que Déu seria vist pels homes, conforme a les paraules del Senyor: «Feliços els purs de cor, perquè veuran Déu» (Mt 5, 8). Certament, en la realitat de la seva grandesa i de la seva glòria inefable, ningú podrà veure Déu i viure (cf. Ex 33, 20). El Pare, de fet, és inaccessible. Però en el seu amor, en la seva bondat i en la seva potència ha arribat fins a concedir a aquells que l'estimen el privilegi de poder-lo veure. I és precisament això el que anunciaven els profetes, ja que «allò que és impossible als homes, és possible a Déu» (Lc 18, 27). L'home, de fet, amb les seves pròpies forces no pot veure Déu. Però si Déu ho vol, en l'abisme de la seva voluntat es deixa veure per qui vol, quan vol i com vol.
Déu té poder sobre tots i sobre tot. Es va fer accessible un temps en visió profètica mitjançant el seu Esperit, es deixa veure ara mitjançant el seu Fill, donant l'adopció de fills. Serà vist, finalment, al regne dels cels en la plenitud de la seva paternitat. L'Esperit, de fet, prepara els homes en el Fill. El Fill els condueix al Pare. El Pare dona l'incorruptibilitat i la vida eterna, que deriven de la visió de Déu per a aquells que el veuen. Com aquells que veuen la llum són a la llum, i participen del seu esplendor i n'aprecien la claredat, així aquells que veuen Déu, són en Déu i reben el seu esplendor. L'esplendor de Déu dona la vida: la reben aquells que veuen Déu.