Mitjançant el Batisme ens fem fills

El Senyor, que governa la nostra vida, ha establert per a nosaltres el pacte del bateig, expressió tant de la mort com de la vida. L'aigua dona la imatge de la mort, l'Esperit, en canvi, ens dona la garantia de la vida. D'això resulta evident el que cercàvem, és a dir, per a quina raó l'aigua sigui unida a l'Esperit. En efecte, en el bateig hi ha dos fins que es pretén assolir: l'un, que s'elimini el cos del pecat, perquè no produeixi més fruits de mort; l'altre, que es visqui de l'Esperit i s'obtingui així el fruit en la santificació.

L'aigua ens ofereix la imatge de la mort acollint el cos com en un sepulcre. L'Esperit, en canvi, hi infon una força que vivifica, fent passar les nostres ànimes de la mort a la vida plena. Aquesta és la renaixença de l'aigua i de l'Esperit.

Mitjançant les tres immersions i les invocations corresponents es compleix el gran misteri del bateig: d'una banda, s'expressa la imatge de la mort, i de l'altra, l'ànima dels batejats resta il·luminada mitjançant l'ensenyament de la ciència divina. Però si a l'aigua hi ha una gràcia, aquesta no prové certament de la naturalesa de l'aigua en tant que tal, sinó de la presència i de l'acció de l'Esperit. En efecte, el bateig no és una ablució material, sinó un títol de salvació presentat a Déu per una bona consciència.
Per això el Senyor, en preparar-nos per a aquella vida que ve de la resurrecció, ens proposa tot un mode de viure segons l'Evangeli. Voleu que no ens adirem, que siguem patients en les adversitats i purs de l'aferrament als plaers, que els nostres costums siguin lliures de l'amor al diners. D'aquesta manera, el que en la vida futura es posseeix per condició connatural a la nova existència, l'anticipem ja aquí amb les disposicions de la nostra ànima.

Ja aquí, mitjançant l'Esperit Sant, som readmesos al paradís, podem pujar al regne dels cels, retornem a l'estat d'adopció de fills, ens és donat el coratge de cridar Déu el nostre Pare, de comparticipar de les gràcies de Crist, de ser anomenats fills de la llum, de ser partícips de la glòria eterna i, en breu, de viure en la plenitud de la benedicció. Tot això ja ara com també en el temps futur. Contemplant com en un mirall la gràcia d'aquelles riqueses reservades per a nosaltres en les promeses de la fe, vivim en l'espera de poder-les gaudir.

En efecte, si tal és el penyor, quin serà el tresor a posseir? I si les primícies ja són tan abundants, quin serà la mesura completa quan tot hagi assolit el traçat final?

Sant Basili el Gran, bisbe