Les gestes gloriosos dels sants màrtirs fan florir l'Església en tot lloc. Per això podem constatar amb els nostres propis ulls com és veritat allò que hem cantat: «Preciosa als ulls del Senyor és la mort dels seus fidels» (Sal 115, 15). Aquesta mort és preciosa als nostres ulls i als ulls d'aquell pel nom del qual va ser afrontada.
Però el preu versat per aquestes morts va ser la mort d'un sol. Quantes morts va rescatar amb la seva mort un sol! Si aquell sol no hagués mort, el gra de blat no s'hauria multiplicat. Heu sentit les paraules que diu en apropar-se la seva passió, és a dir, la nostra redempció: «Si el gra de blat, caigut a terra, no mor, roman sol; però si mor, dóna molt de fruit» (Jn 12, 24).
A la creu va realitzar una operació de valor incalculable. En ella es va fer el pagament pel nostre rescat. La llança del soldat li va obrir el costat i d'aquella ferida va brotar el preu de tot el món. Amb ell van ser comprats els fidels i els màrtirs, i el seu sang és testimoni que la seva fe era autèntica. Ells van retornar allò que havia estat gastat per ells, i van posar en pràctica allò que diu sant Joan: Com Crist ha donat la seva vida per nosaltres, així també nosaltres hem de donar la vida pels germans (cf. 1 Jn 3, 16). I en un altre pas trobem escrit: Quan estàs assegut a menjar amb un potent, considera bé què tens davant, perquè cal que tu preparis tant (cf. Pr 23, 1-2).
Llaut és aquella taula on el menjar està constituït pel mateix amo de la taula. Ningú alimenta els convidats amb la seva pròpia carn: això ho fa només Crist Senyor. Ell és qui convida, ell és el menjar i la beguda. Van comprendre bé els màrtirs què havien menjat i begut, per retornar un tal contraprest.
Però com haurien pogut retornar aquest contraprest, si ell, que va pagar primer el preu, no els hagués donat el mitjà per correspondre-hi? «Què donaré al Senyor per tot allò que m'ha donat?». «Alçaré el calze de la salvació» (Sal 115, 12-13). Què és aquest calze? És el calze de la passió, amarg, però beneficiós: aquell calze hauria causat terror al malalt, si el metge no l'hagués begut primer. Aquest calze és precisament la passió. El reconeixem pels mateixos mots de Crist, que diu: «Pare, si és possible, passi de mi aquest calze» (Mt 26, 39). D'aquest mateix calze els màrtirs han dit: «Alçaré el calze de la salvació i invocaré el nom del Senyor» (Sal 115, 13).
No temis, doncs, tu, o màrtir, en el moment de la teva passió? Tu no tems i està bé! Però em saps dir el per què? «Perquè invocaré el nom del Senyor».
Com podrien vèncer els màrtirs, si no vengués en els mateixos màrtirs aquell que ha dit: «Tingueu confiança, jo he vèncut el món» (Jn 16, 33)?
El sobirà del cel sostenia el seu ànim, guiava la seva llengua, vençia, mitjançant ells, el dimoni a la terra, i els coronava màrtirs al cel. Oh, feliços ells que van beure aquest calze! Els dolors han tingut fi i ells han aconseguit la glòria.

Dels «Discursos» de sant Agustí, bisbe