"Consagral-los en la veritat. La teva paraula és veritat" (Jn 17,17). Aquesta invocació, eco de la pregària sacerdotal que Crist adreçà al Pare a la Última Cena, sembla pujar de la schiera de sants i beats, que l'Esperit de Déu, de generació en generació, va suscitant en la seva Església. A dos mil anys de l'inici de la Redempció, avui fem nostres aquestes paraules, mentre tenim davant, com a models de santedat, Agustí Zhao Rong i els 119 companys, màrtirs a la Xina. Déu Pare els ha «consagrat en el seu amor», exaudint la petició del Fill, que per adquirir-li «un poble sant va estendre els braços a la creu i morint va destruir la mort i va proclamar la resurrecció» (cf. Preg. eucar. II, Prefaci).
L'Església és avui agraïda al seu Senyor, que la beneeix i la inunda de llum amb el fulgor de la santedat d'aquests fills i filles de la Xina. La jove Anna Wang, de catorze anys, resisteix les amenaces del carnisser que l'invita a l'apostasia i, disposant-se a la decapitació, amb el rostre radiant, declara: «La porta del Cel és oberta a tothom» i murmura tres vegades «Jesús». I el de divuit anys Xi Zhuzi, a aquells que li acaben de tallar el braç dret i es preparen per escorxar-lo viu, crida impàvid: «Cada tros de la meva carn, cada gota del meu sang us repetiran que jo sóc cristià».
Igual convicció i alegria han testimoniat els altres 85 xinesos, homes i dones de totes les edats i condicions, sacerdots, religioses i laics, que han segellat la seva indefectible fidelitat a Crist i a l'Església amb el don de la vida. Això ha tingut lloc en l'arc de diversos segles i en èpoques complexes i difícils de la història de l'Església a la Xina.
En aquesta schiera de Màrtirs resplendeixen també 33 missioners i missioneres, que van deixar la seva terra i van intentar introduir-se en la realitat xinesa, assumint-ne amb amor les característiques, en el desig d'anunciar Crist i de servir aquest poble. Les seves tombes són allà, gairebé a significar la seva definitiva pertinença a la Xina, que ells, malgrat els seus límits humans, han estimat sincerament, gastant per ella les seves energies. «Nosaltres no hem fet mai mal a ningú – respon el bisbe Francesc Fogolla al governador que s'apresta a colpir-lo amb la seva espasa –. Al contrari, hem fet bé a molts».
De l'"Homilia per a la canonització dels beats màrtirs xinesos»" de Joan Pau II, papa
L'Església és avui agraïda al seu Senyor, que la beneeix i la inunda de llum amb el fulgor de la santedat d'aquests fills i filles de la Xina. La jove Anna Wang, de catorze anys, resisteix les amenaces del carnisser que l'invita a l'apostasia i, disposant-se a la decapitació, amb el rostre radiant, declara: «La porta del Cel és oberta a tothom» i murmura tres vegades «Jesús». I el de divuit anys Xi Zhuzi, a aquells que li acaben de tallar el braç dret i es preparen per escorxar-lo viu, crida impàvid: «Cada tros de la meva carn, cada gota del meu sang us repetiran que jo sóc cristià».
Igual convicció i alegria han testimoniat els altres 85 xinesos, homes i dones de totes les edats i condicions, sacerdots, religioses i laics, que han segellat la seva indefectible fidelitat a Crist i a l'Església amb el don de la vida. Això ha tingut lloc en l'arc de diversos segles i en èpoques complexes i difícils de la història de l'Església a la Xina.
En aquesta schiera de Màrtirs resplendeixen també 33 missioners i missioneres, que van deixar la seva terra i van intentar introduir-se en la realitat xinesa, assumint-ne amb amor les característiques, en el desig d'anunciar Crist i de servir aquest poble. Les seves tombes són allà, gairebé a significar la seva definitiva pertinença a la Xina, que ells, malgrat els seus límits humans, han estimat sincerament, gastant per ella les seves energies. «Nosaltres no hem fet mai mal a ningú – respon el bisbe Francesc Fogolla al governador que s'apresta a colpir-lo amb la seva espasa –. Al contrari, hem fet bé a molts».
De l'"Homilia per a la canonització dels beats màrtirs xinesos»" de Joan Pau II, papa