L'Església, a la qual tothom som cridats en Crist Jesùs i en la qual per mitjà de la gràcia de Déu aconseguim la santedat, tindrà el seu compliment només en la glòria del cel, quan arribi el temps de la restauració de totes les coses, i juntament amb la humanitat també tota la creació, que ès íntimament unida a l'home i per mitjà d'ell arriba al seu fi, serà perfectament restaurada en Crist.
Crist, en efecte, elevat de la terra, va atreure tots a si; ressuscitat dels morts, va enviar sobre els discìpols el seu Esperit vivificant i per mitjà d'ell va constituir el seu cos, l'Església, com a sacrament universal de salvació; assegut a la dreta del Pare, actua incessantment en el món per conduir els homes a l'Església i per mitjà d'ella unir-los més íntimament a si i fer-los partípcs de la seva vida gloriosa alimentant-los amb el seu Cos i la seva Sang.
Per tant, la restauració promesa, que esperem, ja ha començat en Crist, ès portada endavant amb l'enviament de l'Esperit Sant i continua per mitjà d'ell en l'Església, en la qual mitjançant la fe som instruíts també sobre el sentit de la nostra vida temporal, mentre portem a terme, en l'esperança dels bens futurs, la missió que ens ha estat confiada en el món pel Pare i realitzem la nostra salvació.
é ja, per tant, arribada per a nosaltres la fi dels temps i ha estat irrevocablement establerta la renovació còsmica i d'una certa manera real ès anticipada en la fase actual: en efecte, l'Església ja ara a la terra ès adornada de vera santedat, encara que imperfecta.
No obstant això, fins que no hi hagi cels nous i terra nova, en els quals tindrà estada estable la justícia, l'Església pelegrina, en els seus sacraments i en les seves institucions, que pertanyen al temps present, porta la imatge passatgera d'aquest món i viu entre les criatures que gemeguen i pateixen fins ara en les dolències del part i esperen la revelació dels fills de Déu.

De la Constitució dogmàtica «Lumen gentium» del Concili ecumènic Vaticà II sobre l'Església