Crist, després d'haver demostrat amb l'ensenyament i amb les seves obres de ser el veritable Déu i el Senyor de l'univers, mentre estava a punt d'anar a Jerusalem deia als seus discípols: Mira, pujem a Jerusalem i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pagans, dels sumes sacerdots i dels escribes per ser flagellat, vilipendi i crucificat (cf. Mt 20, 18-19). Deia que aquestes coses eren conformes a les prediccions dels profetes, els quals havien preanunciat la seva mort, que havia de tenir lloc a Jerusalem. Havent predit, doncs, la Sagrada Escriptura des del principi la mort de Crist i la seva passió abans de la mort, prediu encara allò que va passar al seu cos després de la mort. Afirma, però, també que, com a Déu, era impassible i immortal.
Observant la veritat de l'encarnació, n' deduïm els motius per proclamar rectament i justament l'una i l'altra cosa, és a dir, la passió i l'impassibilitat. El motiu pel qual el Verbe de Déu, impassible en si mateix, va sostenir la passió era que l'home no podia ser salvat d'una altra manera. Ell ho sabia bé i amb ell també aquells als quals va voler manifestar-ho. El Verbe, de fet, ho coneix tot del Pare, com l'Esperit n'escrut les profunditats (cf. 1 Cor 2, 10), és a dir, els misteris impenetrables.
Realment era necessari que Crist patís, i no podia no fer-ho, com ell mateix va afirmar. Per això va anomenar estolts i lents d'enteniment aquells que ignoraven que Crist havia de patir d'aquesta manera i entrar en la seva glòria. Ell va venir per la salvació del seu poble. Per ells es va privar, d'una certa manera, d'aquella glòria que posseïa davant el Pare abans que el món fos. La salvació era l'esdeveniment que havia de madurar a través de la passió de l'autor de la vida. Ho ensenya sant Pau: Ell és l'autor de la vida, fet perfecte mitjançant les patiments (cf. Eb 2, 10). La glòria de l'Unigènit, aleshores, que ell havia abandonat per nosaltres, li va ser restituïda mitjançant la creu, en la carn que havia assumit. Deia, de fet, sant Joan en el seu evangelí, quan explica quina era l'aigua de la qual va parlar el Salvador: Fluirà com a riu des del si de qui creu. Això va dir referint-se a l'Esperit que rebrien els creients en ell: de fet, encara no hi havia l'Esperit, perquè Jesús no havia estat encara glorificat (cf. Jn 7, 38-39), i anomena glòria la mort en creu.
Per això el Senyor, mentre oferia pregàries abans de patir la creu, suplicava al Pare de ser glorificat amb aquella glòria que tenia davant d'ell, abans que el món existís.

Dels «Discursos» de sant Anastasi, bisbe d'Antioquia