Ciprià a Corneli, germà en l'episcopat.

Som conscients, germà molt estimat, de la teva fe, de la teva fortalesa i del teu testimoni obert. Tot això és un gran honor per a tu i em provoca tanta alegria que em fa considerar-me partícip i soci dels teus mèrits i de les teves empreses.

Atès que hi ha una sola Església, un sol amor inseparable, una sola harmonia inscindible dels cors, quin sacerdot, en celebrar les lloances d'un altre sacerdot, no se'n alegraria com de la seva pròpia glòria?

I quin germà no se sentiria feliç per la joia dels seus germans? Certament no es pot imaginar l'exultació i la gran alegria que hi ha hagut aquí entre nosaltres quan hem après coses tan belles i hem conegut les proves de fortalesa que heu donat. Tu has estat de guia als germans en la confessió de la fe, i la mateixa confessió de la guia s'ha fortificat encara més amb la confessió dels germans. Així, mentre has precedit els altres en el camí de la glòria, has guanyat molts companys a la mateixa glòria, i mentre t'has mostrat disposat a confessar per primer i per tots, has persuadit tot el poble a confessar la mateixa fe. D'aquesta manera ens és impossible establir què hem de lloar més en vosaltres, si la teva fe prompta i inquebrantable, o la caritat inseparable dels germans. S'ha manifestat en tot el seu esplendor el coratge del bisbe com a guia del seu poble, i ha aparegut lluminosa i gran la fidelitat del poble en plena solidaritat amb el seu bisbe. En vosaltres tota l'església de Roma ha donat el seu magnífic testimoni, tota unida en un sol esperit i en una sola veu.

Brillat ha estat així, germà molt estimat, la fe que l'Apostol constatava i lloava en la vostra comunitat. Ja llavors ell preveia i celebrava gairebé profèticament el vostre coratge i la vostra fortalesa indomable. Ja llavors reconeixia els mèrits dels quals us hauríeu fet gloriosos. Exaltava les empreses dels pares, preveient les dels fills. Amb la vostra plena concòrdia, amb la vostra fortalesa, heu donat a tots els cristians un exemple lluminós d'unió i de constància.

Germà molt estimat, el Senyor en la seva providència ens adverteix que és imminent l'hora de la prova. Déu en la seva bondat i en la seva cura per la nostra salvació ens dona els seus benèfics suggeriments en vista del nostre proper combat. Doncs, en nom d'aquella caritat que ens lliga mútuament, ajudem-nos, perseverant amb tot el poble en els dejunis, en les vègilies i en la pregària.

Aquestes són per a nosaltres aquelles armes celestials que ens fan estar fermes, forts i perseverants. Aquestes són les armes espirituals i les fletxes divines que ens protegeixen.

Recordem-nos mútuament en concòrdia i fraternitat espiritual. Preguem sempre i en tot lloc els uns pels altres, i busquem d'aliviar les nostres sofriments amb la caritat mútua.

Sant Ciprià, bisbe i màrtir