El pecat d'Adam va passar a tot el gènere humà: «Com a causa d'un sol home», diu l'Apostol, «el pecat va entrar al món i amb el pecat la mort, així també la mort va arribar a tots els homes, perquè tots els homes han pecat» (Rm 5, 12). Per tant, és necessari que també la justícia de Crist passi a tot el gènere humà i com Adam amb el seu pecat va ser causa de ruïna per a tota la seva descendència, així Crist serà causa de salvació per la seva justícia. Sobre això l'Apostol insisteix: «Com per la desobediència d'un sol tots van ser constituïts pecadors, així també per l'obediència d'un sol tots seran constituïts justos, i com el pecat havia regnat amb la mort, així regni també la gràcia amb la justícia per a la vida eterna» (Rm 5, 19. 21).
Algú potser em dirà: Era just que el pecat d'Adam passés als posteriors, perquè descendien d'ell per generació. Però hem estat generats per Crist perquè d'ell descendeixi a nosaltres la salvació? Efectivament les coses estan així i s'entendrà de seguida.
En els darrers temps Crist va prendre de Maria l'ànima i la carn. Aquesta és la carn que ell va venir a salvar, que no va abandonar als inferns i que va unir al seu esperit i va fer seva. Aquestes són les noces del Senyor, contractades amb una sola carn, perquè Crist i l'Església, segons aquell gran misteri, fossin dos en una sola carn.
D'aquestes noces neix el poble cristià, mentre des d'alt baixa l'Esperit del Senyor. El germin celestial s'infon i s'uneix a la substància de la nostra ànima; comencem, doncs, a desenvolupar-nos en el si matern, i, aleshores, venint a la llum, entrem en la vida que ens és donada pel Crist.
Per això l'Apostol diu: «El primer home, Adam, va esdevenir un ésser vivent, però l'últim Adam va esdevenir l'esperit donador de vida» (1 Cor 15, 45). D'aquesta manera Crist genera en l'Església mitjançant els seus sacerdots, com s'expressa el mateix Apostol: «Us he generat en Crist» (1 Cor 4, 15).
Així Crist, mitjançant l'Esperit de Déu, pel ministeri del sacerdot i la força de la fe, dona a llum l'home nou, format en el si de la mare i acollit en l'Església amb el part del font baptismal.
Cal, doncs, acollir Crist, perquè ell ens pugui regenerar. Ho afirma l'apòstol Joan: «Als qui l'han acollit ha donat poder de convertir-se en fills de Déu» (Jv 1, 12). Aquest naixement no pot tenir lloc sinó amb el sacramento del bateig, del crisma i del sacerdot. En efecte, amb el bateig es laven els nostres pecats, amb el crisma ens és infós l'Esperit Sant: l'una i l'altra cosa les obtenim de la mà i de la boca del sacerdot. D'aquesta manera tot l'home neix de nou en Crist: «Perquè com Crist va ser ressuscitat dels morts, així també nosaltres podem caminar en una vida nova» (Rm 6, 4), és a dir, que, abandonats els errors de la vida transcorreguda, mitjançant l'Esperit seguim, a l'exemple de Crist, una vida virtuosa.

Sant Pacià, bisbe
Del «Discurs sobre el bateig»