El Pare altíssim fé anunciar pel seu arcàngel Gabriel a la santa i gloriosa Verge Maria que el Verb del Pare, tan digne, tan sant i tan glorios, descendria del cel, i del seu si rebria la veritable carn de la nostra humanitat i fragilitat. Ell, sent extremadament ric, volgué, tanmateix, triar, per a si i per a la seva santíssima Mare, la pobresa.
En apropar-se la seva passió, celebrà la Pasqua amb els seus deixebles. Després pregà el Pare dient: «Pare meu, si és possible, que passi de mi aquest calze» (Mt 26, 39).
Posà, tanmateix, la seva voluntat en la voluntat del Pare. I la voluntat del Pare fou que el seu Fill beneït i glorios, donat a nosaltres i nascut per a nosaltres, s'oferís a si mateix en el seu propi sang com a sacrifici i víctima sobre l'altar de la creu. No s'oferí per a si mateix, no en tenia necessitat, ell, que havia creat totes les coses. S'oferí, en canvi, pels nostres pecats, deixant-nos l'exemple perquè seguíssim les seves petjades (cf. 1 Pt 2, 21). I el Pare vol que tots nosaltres siguem salvats per mitjà d'ell i que el rebem amb cor pur i cos cast.
Oh, com són feliços i beneïts aquells que estimen el Senyor i obeixen al seu Evangeli! Diu, en efecte: «Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima, i el teu proisme com a tu mateix» (Lc 10, 27). Estem, doncs, Déu i adorem-lo amb cor pur i ment pura, perquè ell mateix això busca per sobre de tot quan diu «Els veradors adoraran el Pare en esperit i veritat» (Jn 4, 23). Per tant, tots aquells que l'adoren han d'adorar-lo en esperit i veritat. Adrecem-li dia i nit lloances i pregàries, perquè hem de pregar sempre i no cansar-nos mai (cf. Lc 18, 1), i diguem-li: «Pare nostre, que ets als cels» (Mt 6, 9).
Fem, a més, «fruits dignes de conversió» (Mt 3, 8) i estimem el proisme com a nosaltres mateixos. Sigam caritatosos, sigam humils, fem esmòles perquè elles renten les nostres ànimes de les brutícies del pecat.
Els homes ho perden tot allò que deixen en aquest món. Només porten amb ells la merèixer de la caritat i de les esmòles que han fet. És el Senyor qui els dona el premi i la recompensa.
No hem de ser savis i prudents segons la carn, sinó més aviat senzills, humils i castos. No hem de desitjar mai ser per sobre dels altres, sinó més aviat servents i sotmesos a tota criatura humana per amor del Senyor. I sobre tots aquells que hagin fet aquestes coses i hagin perseverat fins al final, reposarà l'Esperit del Senyor. Ell posarà en ells la seva llar i habitatge. Seran fills del Pare celestial perquè en compleixen les obres. Seran considerats com si fossin per al Senyor o esposa o germà o mare.

De la «Carta a tots els fidels» de sant Francesc d'Assís